El príncep de les galetes

Annick Galimont


CRÓNICAS DE LA DESPENSA

No es de extrañar que el príncipe de Beukelaer cortejase a La Lechera. La historia de aquella muchacha trabajadora y ambiciosa que había sufrido un traspiés en sus honrados deseos de medrar conmovería a sus súbditos y haría crecer la menguada popularidad de la corona. Sus deseos se estrellaron contra las convicciones republicanas de la doncella. Harta de tener un chambelán a sus pies intentando que se probara un sobado zapato de cristal, soliviantó a los negritos del Cola Cao y encabezó la revolución. A falta de guillotina cercenaron la principesca cabeza con un cortapizzas.

De cómo la fábrica de chocolate con leche fundada por la emprendedora lechera se convirtió en un emporio de riqueza y de las condiciones laborales que impuso a sus antiguos camaradas, hablaremos en mejor ocasión.


Texto: Elisa de Armas


EL PRÍNCEP DE LES GALETES

Sempre que es mirava el paquet de galetes de xocolata notava a la panxa un rebombori d’emocions inconnexes. Als 36 anys seguia per vestir sants i havia d’escoltar dia rere dia el monòleg que li feien els seus familiars: Mira nena que si segueixes així se’t covarà l’arròs i no podràs tenir criatures…. i és que el temps no passa en va. A veure quan trobes un bon xicotet per casar-t’hi. Tanmateix, quan guaitava al seu voltant no hi veia mai el reflex del príncep dels seus somnis. Llavors sentia la seva pròpia veu: Serà que el somnis són un miratge i la realitat sempre els desmereix? Per no veure, ni tan sols veia al cavall que muntava el príncep. Vatua l’olla, fins i tot les cavalleries se’m posen de cul!

Anaven caient les fulles del calendari i en el fons del seu cor començà a cerciorar-se de que aquell príncep anhelat no apareixeria mai al seu davant, encara que no renunciava a la fascinació que sentia per aquell desig imaginari de felicitat i perdius. Volia el final feliç de les pel·lícules de la MEG RYAN.

Un bon dia però, es va desvetllar a mitja nit. Com no podia conciliar la son va començar a donar voltes i a contar ovelles peludes islandeses. Un cop va estar esgotada de córrer amunt i avall del matalàs estrenyent-se les extremitats amb el llençol rebregat, es va llevar i es dirigí com un autòmat cap a la cuina. Obrí l’armari de dalt i agafà el paquet de l’embolcall plastificat des d’on el príncep somreia amb aquella expressió idiota que dóna la plena felicitat. En aquell mateix instant va decidir que ja en tenia prou. Volia felicitat, volia al seu príncep blau!!. Així que mentre tancava els ulls i es concentrava en el seu desig, es va produir una pertorbació en l’espai-temps que la va fer irrompre en aquell món publicitari. Des d’aquell dia els seus col·legues de colla no varen tornar-ne a tenir notícies però, quan anaven al supermercat i es paraven davant de la prestatgeria de les galetes de xocolata notaven una veu espectral que gemegava VULL SORTIR D’AQUÍ.


Texto: Sonia Martín


Anuncios
Comments
One Response to “El príncep de les galetes”
  1. Brillante el micro de Elisa.

    Lamentablemente reconoceré que mis conocimientos -rudimentarios- del catalán no me permiten disfrutar del Sonia como me gustaría.

    Saludos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

  • Aviso:

    Licencia Creative Commons


    Todas las obras contenidas en este blog están bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

  • Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

    Únete a otros 51 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: